A

Acció emocional preventiva Prendre consciència per conèixer els recursos propis, saber gestionar les emocions i poder afrontar els possibles futurs impactes, mantenint l’equilibri emocional a partir de l’acció coherent.

Acció emocional reparadoraFer revisió, analitzar, canviar o reconstruir allò necessari per recuperar la coherència i l’equilibri.

Adob emocionalVitamines emocionals. Elements nodridors que reforcen i milloren el nostre desenvolupament afectiu i el creixement personal, p.ex.: carícies, reforç positiu, tendresa, amor, humor, etc.

Afecte biodegradable És aquell que, malgrat que pugui provocar algun patiment o desequilibri, pot ser transformat positivament i adreçar-se cap a les accions reparadores, p. ex.: la ira pot transformar-se en la reparació d’una injustícia, l’enveja en un afany de superació personal, etc.

Auditoria psicoecoafectiva Fer balanç de l’estat emocional propi i de la interactuació amb els altres i el món, posant mots que identifiquin el que sentim i fent-ne un seguiment en el temps.

Autosuficiència emocional En té la persona que és capaç de gestionar la seva llibertat i nodrir-se des d’ella, en harmonia amb els altres i el món.

B

Balanç emocional Detecció de les diferents gammes emocionals, valorant si predominen les que generen patiment i desequilibri o bé les que originen benestar i harmonia.

Biodegradable Material emocional que, inicialment, és desequilibrant i que pot ser integrat i transformat adaptativament, p. ex.: la tristesa, el patiment, etc.

Bloqueig d’energia Energia emocional reprimida, a la qual no se sap donar sortida o canalitzar-la adequadament. Incapacitat per donar una resposta adaptativa davant d’una situació, fet que genera: passivitat, impotència, neguit, caos, etc.

Brossa emocional Residus derivats d’emocions poc adaptatives, mal gestionades o sense gestionar. Solen respondre a la por, la ràbia, la rancúnia... i la conseqüència d’acumular-les és que ocasiona un hàbitat contaminat i una manca d’autoconfiança i d’autoestima.

C

Canvis adaptatius Canvis dinàmics que permeten conservar el nostre equilibri, adaptant-nos de la millor manera possible -la més intel·ligent- a les nostres variacions internes i a les de l’entorn.

Camuflatge Prové de la paraula francesa camoufler, que significa disfressar. Mètode que ens permet exagerar o substituir emocions, per a protegirnos o enganyar, o per a treure un benefici de les persones i del món que ens envolta. (Vegeu cosmètic emocional)

Caos emocional Situació que s’esdevé quan no som capaços ni d’entendre ni de gestionar allò que sentim. Llavors, l’eix ment-emoció-acció entra en contradicció, en perdem el control i patim.

Cartografia emocionalMapa mental que parteix de la memòria emocional i de les experiències viscudes, i que ens serveix de guia en la nostra vida diària.

Cicles de vida És el constant fluir de la vida: començaments i finals, naixements i morts, holes i adéus, etc. Les crisis i els canvis són necessaris per a poder seguir evolucionant.

Clima emocional global Conjunt de condicions conformades per les emissions emocionals de totes les que interrelacionem en un mateix espai.

Colors del paisatge afectiu Matisos de les variades sensacions, emocions i sentiments humans, amb els quals podem crear la nostra “paleta” afectiva.

Conserves emocionals Reserves emocionals reconfortants (records de situacions viscudes gratificants) que hem tingut cura de produir i emmagatzemar per a ocasions menys favorables. Poden aportar-nos energia complementària en moments difícils i de crisi.

Constel·lacions d’afectes Conjunt d’afectes i emocions que formen part d’una família emocional.

Consum afectiu Mercadeig afectiu. Els afectes es converteixen en moneda de canvi o en intermediaris per aconseguir els nostres objectius.

Contagi emocional Tendència d’una persona per adoptar les tonalitats emocionals d’una altra. Aquest contagi pot ser tant de les emocions que ens generen benestar (alegria, serenor, tranquil·litat), com de les que ens generen malestar emocional (ràbia, tristesa, por, etc.)

Contaminació emocional EEmissions descontrolades de tòxics emocionals: judicis i opinions negatives, queixes, crítica, insults, etc. Molt sovint, les deixem anar sense tenir-ne consciència i inunden l’ambient.

Contaminant emocional És tot allò que emetem o que ometem, amb un impacte en el clima emocional global, i que dificulta la convivència i l’harmonia amb tots els qui ens relacionem, p. ex.: rumors, queixes, insults, mal humor, desesperança, etc.

Contenidor de caos emocional Espai interior on s’emmagatzemen totes aquelles emocions que ens generen malestar i confusió.

Continguts emocionals tòxics Subproductes emocionals tòxics, fruit de la nostra incapacitat per a gestionar adaptativament el caos emocional, p. ex.: la rancúnia, el ressentiment, la frustració, la ràbia, la impotència, etc.

Cosmètic emocional És la màscara que ens amaga els sentiments reals i els canvia per aquells altres que creiem que hauríem de sentir, a fi de ser acceptats, no ser censurats, viure aparentment segurs o per a què no ens facin mal. Pot ser una font important de conflicte interior, pel fet de ser una traïció per als nostres sentiments.

Crear Creativitat Capacitat per produir coses noves i idees, saber expressar el que se sent i poder resoldre problemes d’una forma original. Tothom neix amb una capacitat creativa, que pot desenvolupar al llarg de la seva vida.

D

Disharmonia emocionalDesequilibri entre el que sentim i la seva expressió o l’acció que se’n deriva. La disharmonia és un indicador de què alguna cosa falla i d’asincronia en l’eix ment-emocióacció.

Desbordament emocional És la pèrdua de control de la nostra conducta, per la incapacitat de canalitzar i orientar adaptativament l’energia emocional. És una determinada situació que ens desvetlla un record amagat o ens provoca un caos que ens sobrepassa. El cervell emocional sotmet el cervell racional, que resta momentàniament paralitzat.

Desequilibri Es produeix per alteracions emocionals de la persona. Provoca inestabilitat, inseguretat i malestar intern. Hi ha una disharmonia en l’eix ment-emoció-acció.

Desert Moment afectiu en el qual algú es troba sol, amb condicions dures i extremes de supervivència, i amb recursos escassos.

Desertització Transformació del món afectiu en un terreny àrid, erm i sense vida, causada per una devastació emocional deguda a un mal ús dels recursos personals, determinades situacions crítiques i l´impacte de tòxics emocionals (pluja àcida).

Desintegració universal Efectes causats per la destructivitat com a estratègia de vida. Hi ha desmembrament, trencament i situació de pèrdua de coherència i d’humanitat.

Destruir. Destructivitat Estratègia desadaptativa -altament nociva- que comporta conseqüències negatives, tant per a nosaltres com per als qui ens envolten. Tota energia que no s’usa per crear esdevé destructiva.

Diversitat dels afectes Emocions, sentiments, estats d’ànim, passions, humors... són fenòmens afectius diversos que, ben gestionats, aporten dades valuoses per al procés de construcció personal.

Drenatge emocional Sistema d’eliminació que permet canalitzar les emocions que s’acumulen i que es poden tornar perilloses i tòxiques. És necessari per al manteniment d’un bon equilibri psicoecoafectiu.

E

Ecosistema afectiu Sistema format per les relacions afectives, que té en compte les emocions que apareixen dintre d’un context, i que genera diferents fluxos d’energia, a fi que hi hagi equilibri. Hi ha d’haver una correspondència entre el que es crea i el que es destrueix, entre el que es rep i el que es dóna.

Ecosistema familiar Relacions i vincles que estableixen els membres d’una família, en el qual es retroalimenten mútuament els uns als altres i on cada un ocupa un rol natural, que els permet mantenir l’equilibri o destruir-se mútuament.

Efecte bumerang TTot allò que emetem ens és retornat d’alguna forma. Pot no ser immediat ni provenir de la mateixa font. Si no ens agrada allò que rebem, cal parar compte en allò que emetem.

Efecte hivernacle Efecte generat en mantenir un ambient estanc, ple de materials emocionals de gran contingut tòxic: ràbia, ressentiment, queixes, mentides, incongruències, manca de comunicació... que provoca un microclima irrespirable, incompatible amb una vida equilibrada i plena. El que hem emès a l’atmosfera emocional... ens retorna en forma de pluja àcida.

Eliminació de residus psicoafectius Acció de desprendre’s dels tòxics emocionals: ressentiment, ràbia, ofensa... Eliminar adaptativament aquests residus ens aporta més benestar i equilibri, i la possibilitatn de transformar l’energia emocional en força creadora.

Embolic emocional Caos emocional: quan no entenem ni podem posar nom a un conjunt d´emocions que sentim. Això ens porta a no poder-les gestionar de forma ecològica i adaptativa.

Energia emocionalment ecològica És la força que ens mou a fi d’efectuar accions més intel·ligents i adaptatives. Té un impacte positiu vers nosaltres mateixos, els altres i el món.

Entorns favorables adaptatius Són aquells espais que aporten les condicions necessàries per poder créixer i desenvolupar els nostres punts de millora i les potencialitats que tenim latents.

Equipatge vital Tot allò que integrem i que conforma la nostra història: pensaments, creences, emocions, habilitats, coneixements, records, recursos, temes no resolts o incomplets i pesos que carreguem (ofenses, deutes, culpes, etc.) i que condicionen les nostres accions. Cal revisar-lo i actualitzar-lo sovint, i eliminar-ne la càrrega supèrflua.

Escàner emocional LÉs la detecció de les emocions que sentim en un moment i saber donar nom a cadascuna d’elles. Exercici de presa de consciència emocional i és el primer pas per fer una gestió adaptativa de les emocions.

Espai protegit És una reserva emocional que compta amb unes condicions òptimes per al desenvolupament de sentiments i valors, especialment preats i fràgils (amor, alegria, tendresa, etc.), que necessiten una cura especial. És un entorn lliure de contaminació i de devastació.

Espècies en perill d’extinció Totes aquelles emocions que estan a punt de deixar d’existir per una manca de cura o irresponsabilitat de gestió, i que són necessàries per a mantenir segur el nostre sistema psicoecoafectiu. Són espècies emocionals molt sensibles idelicades, que necessiten espais apropiats i vitamines per a créixer: la tendresa, la compassió, etc.

Estratègia ecològica Maneres de fer i d’actuar, intel·ligents i adaptatives, per tal de donar la millor resposta a les diverses situacions vitals, minimitzant els impactes negatius i afavorint l’equilibri en nosaltres mateixos, en els altres i en el món.

Excavacions vitals Recerques, en el més profund de nosaltres, del màxim d’informació sobre nosaltres mateixos i la nostra vida.

F

Filtre adequat És aquell sistema de selecció de com veiem i valorem la nostra vida. Afavoreix la visió positiva, el reconeixement de les qualitats i els recursos, així com tot allò que serveix per al nostre creixement personal.

Fonts d’energia Espais emocionals i/o valors on ens connectem, dels quals brolla la nostra energia per a l’acció. Poden ser fonts d’energia neta, renovable i sostenible (gratitud) o contaminants(coacció).

Forat d’ozó PPèrdua de protecció de la nostra autoestima, que ens fa vulnerables a tots els contaminants, als judicis i a les valoracions externes.

Fuites d’energia Pèrdues energètiques. Energia que invertim de forma inadequada en projectes, persones i objectius triats de forma poc intel·ligent i ecològica. P. ex.: intentar fer canviar l’altre, emprar la queixa, etc.

G

Gestió adaptativa Acció de conduir adequadament les nostres emocions, de manera que repercuteixin en el nostre benestar interior i en més equilibri i qualitat de les nostres relacions amb els altres.

Gestió desadaptativa Manca de competència en la gestió emocional. Respostes poc adequades que provoquen desequilibri, malestar i /o malaltia.

Globalització de l’ofensa Procés de contaminació emocional per l’ofensa que provoca una alteració del clima emocional global o per la facilitat amb què actuen les noves tecnologies i els mitjans de comunicació, perquè es propaguin de forma ràpida i extensa.

I

Impacte emocional global Conseqüències que segueixen a determinades respostes que s’emeten. Poden amillorar o empitjorar el clima emocional, tant personal com social.

Incompetència emocional Ineptitud per a gestionar, expressar i donar sortida a determinades emocions. La seva conseqüència és el desequilibri i el malestar.

Incontinència afectiva Expressió de les nostres emocions i sentiments, sense filtres. Obviem si les persones, els moments i les formes són les adequades i si el propòsit és just.

Infrautilització de recursosNo fer ús dels recursos que tots disposem pot representar un malbaratament d’eines i d’energia creativa disponible.

Intercanvi emocional reequilibrant Espai d’interrelació i comunicació que afavoreix l’equilibri emocional i ens ajuda a créixer com a persones.

Interdependència afectiva Totes les formes de vida depenen entre si. Som sistemes d’energia oberts. Ningú no és emocionalment autosuficient. La relació amb els altres ens construeix.

Invasió d’espais Acció per la qual s’entra en l’espai privat d’una altra persona, sense respecte ni permís. La conseqüència pot ser generar-li agressivitat i ofec emocional.

Irradiació d’energia positiva Emissió i flux d’un corrent emocional generador de creativitat, equilibri i benestar, que parteix del nostre interior i es contagia arreu.

Isostàsia emocional Condició d’equilibri que ha de tenir la nostra vida emocional per a mantenir una bona salut psíquica.

Inversió d’energia Objectiu cap a on es canalitza el nostre potencial emocional.

M

Matèries biopsicodegradables Materials emocionals que són reutilitzables i que es poden transformar de forma positiva. L’energia de la ira la podem transformar en valentia per reparar una injustícia.

Medi ambient psicoecoafectiu Entorn emocional concret on es desenvolupa una persona.

Memòria emocional Són les experiències emocionals viscudes que resten emmagatzemades en el cervell. En determinats moments, per un estímul que ens desperta aquell record, revivim en el present les emocions lligades a l’experiència passada.

N

Nínxol psicoecoafectiu L’espai o hàbitat idoni compartit per determinades tonalitats emocionals. Quan una d’elles guanya espai l’altra recula, p. ex.: por i confiança, alegria i tristesa. Mercès a una gestió emocional, podem incrementar el creixement d’unes espècies o d’altres.

L

Neteja relacional Setè principi de la gestió emocionalment ecològica de les relacions: fer neteja de les relacions que són fictícies, insanes o que no ens deixen créixer com a persones. Un cop vençuda la dependència, sentirem una alliberació.

P

Paisatge emocional Metàfora de la situació que estem vivint. Cadascun d’ells està ple de colors diferents, que es perfilen per les emocions i els sentiments. Tots tenen el seu encant i la seva raó de ser.

Pensament contaminat Creença inadequada que causa efectes nocius i malmet el nostre medi ambient psicoecoafectiu, afectant i contagiant també les nostres relacions i accions.

Perfeccionisme utòpic Aspiració a aconseguir un estat en què no està permesa la imperfecció, els defectes ni les equivocacions i on tot ha d’estar sota control. Comporta una fuita d’energies emocionals, ja que l’objectiu no és assolible.

Pluja àcida Emissió de partícules tòxiques i contaminants (mal humor, enveja, gelosia...) que ens són retornades en forma d’agressions que poden minar l’autoestima. Efecte bumerang.

Precipicis Espai incert metafòric on ens podem enfrontar amb l’abisme i la possibilitat de caure-hi. És un dels paisatges emocionals que poden representar les situacions de crisi.

Prejudici limitador Filtre mental que fa que jutgem sense conèixer prèviament i que no ens permet sospesar/considerar totes les dimensions de la realitat.

Pressa violenta itme desajustat que ens fa actuar de forma més agressiva i violenta. Fa que la vida sigui impossible als ecosistemes afectius fràgils: tendresa, compassió, serenitat, etc. La pressa és fruit de la nostra incompetència emocional.

Principi de desintegració universal Fenomen lligat al procés evolutiu de la vida, pel qual tot allò que és, deixa de ser i es desintegra per reintegrar-se novament al cicle vital. Les emocions apareixen, evolucionen i canvien. No són permanents ni estàtiques.

Psicoecoafectivitat És l’art de gestionar de forma emocionalment ecològica els nostres afectes, de manera que facin equip amb la nostra ment, en vistes a fer accions més equilibrades i harmòniques. Eix ment-emoció-acció ben alineat.

R

Reciclar sentiments Procés pel qual els sentiments que són nocius per al nostre benestar intern poden ser reconvertits en uns altres, més beneficiosos, mitjançant un treball de gestió i transformació. Reciclar l’enveja en superació personal, en seria un exemple.

Quart principi de la gestió psicoecoafectiva de les relacions: no facis als altres allò que vols per a tu, ja que poden tenir gustos diferents.

Recursos afectius Cabdal d’eines que poden contribuir a la millora del nostre benestar emocional, ajudar-nos a créixer més equilibradament, facilitar la nostra adaptació a l’entorn i establir unes relacions més satisfactòries.

Reserves naturals Espais interiors especials i fràgils que cal protegir per mantenir l’equilibri emocional. Són els espais protegits on poden créixer espècies emocionals en perill d’extinció.

S

Segregació psicoecoafectiva Habilitat que ens permet destriar els elements desadaptatius dels afectes, a fi de limitar el seu impacte negatiu en la nostra vida i en el nostre entorn.

Sistemes d’energia Segona llei de l’ecologia emocional: Interdependència afectiva. Totes les formes de vida depenen entre si i realitzen intercanvis globals reequilibrants.

Solidaritat energètica AAcció de compartir els nostres recursos afectius, lliurement i generosament. Està associada a la segona llei de l’ecologia emocional: Interdependència afectiva.

Succedani emocional Sentiments o emocions que substitueixen les originals i que són més fàcils o més ràpides d'assumir que les autèntiques. No ens permeten construir relacions madures ni creatives. Uns succedanis de l’amor són la necessitat i la dependència.

T

Tala indiscriminada d'afectes Estratègia d’autoprotecció de qui se sent ferit intensament per algú molt proper. Consisteix en no permetre que ningú més s'acosti al nostre món emocional. Talar els arbres perquè no es cremin o aixecar un mur perquè no ens fereixin crea més patiment i allunya la possibilitat de tornar a ser estimats.

Terra erma Paisatge emocional que correspon al desert com a metàfora d’una situació de crisi, on algú sent que no té recursos per sobreviure emocionalment o se sent morir, com la terra erma, que ha perdut el seu poder, és infèrtil i sense vida.

Territori interior harmònic Espai personal de serenor que s'aconsegueix quan l’estabilitat i la seguretat provenen de l'interior. Hom és conscient de si mateix, centrat en el present i ha après a desprendre’s quan la vida li ho demana, gaudeix de la soledat i respecta la llibertat dels altres.